Una matinada fresca,
una matinada fresca
vaig sortir per anar a caçar
la-rà la-rà,
vaig sortir per anar a caçar
la-rà la-rà.
La-la-ra-la-rà la-là.
No trobo perdiu ni gotlla, per a poder-n’hi tirar
Sinó una gentil pastora que en guardava el bestiar.
La’n troboc adormideta a la vora d’un canyar.
En cullo un pom de violes a la cara els hi vaig tirar.
Les violes n’eren fresques, la pastora es despertà.
Quan ne fou despertadeta tots els colors trasmudà:
—Què hi cerqueu per aquí, el bon jove? Què hi veniu aquí a cercar?
—El vostre amor, donzelleta, si me’l vulguessu donar.
—Demaneu-lo en el meu pare i també en el meu germà.
I també a la tia monja, o al meu oncle capellà;
que si ells vos el donaven, per mi ben donat serà.
—Me’n diriu, pastoreta, de qui és el bestiar?
—Les ovelles són del pare, els moltons del meu germà,
les cabretes ne són meves i els cabrits del rabadà.
Cançó narrativa de versos heptasíl·labs, llevat d’un octosíl·lab: «Què hi cerqueu per aquí, el bon jove?». El refrany presenta irregularitats mètriques. Els darrers versos de cada hemistiqui mantenen una rima consonant.
Pel que fa a la música, a nivell melòdic es tracta d’una melodia en tonalitat menor que es mou en un àmbit de novena. Pel que fa a l’organització rítmica, l’hem transcrit en una combinació de ritmes binari i ternari simples.
Tant el text com la música presenten moltes variants, com també el refrany o tornada. Va ser recollida per Milà i Fontanals l’any 1853 a Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes amb el títol de La Pastorcilla.
Cal destacar el treball de Francesc Pujol «El vol d'una cançó» —conferència donada al Palau de la Música Catalana el 17 de novembre de 1929—, a partir d’un estudi amb un centenar de variants. Pel mestre Pujol, es tracta d’un «típic exemple d’una mena de cançons populars d’una antiguitat remotíssima; aquest tipus de cançó fou consagrat i elevat de nivell literari pels trobadors i trobaires dels segles dotze i tretze, els quals li donaren sovint extensió considerable amb multiplicitat d’episodis i complicacions i en feren un gènere ben definit, conegut amb el nom de “pastorel·la” per ésser la pastora el personatge al voltant del qual es desenrotlla la trama poètica. La nostra cançó “El bon caçador” no és altra cosa que una pastorel·la típicament popular per la seva simplicitat i pel seu curt desenrotllament, i no fora estrany que el seu origen (no la seva forma actual, enteneu-ho bé) fos anterior a l’època trobadoresca»
Amb el títol de El bon caçador o El caçador i la pastora, el GRFG (CTG) ha recollit nombroses variants arreu de la Garrotxa i rodalies: Joanetes, Olot, Oix, Vallfogona del Ripollès, Sant Pau de Segúries, Beget, Els Hostalets d’en Bas... De ben segur que podria tractar-se de la cançó narrativa amb més presència a la comarca.
Aquesta mateixa variant es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 8, pàg. 94).
