Del monestir a la Pobla

Intèrpret:

Maria Julià i Solà (1930-2012) i Miquela Julià i Solà (1934-2025)

Població:

Riudaura

Any:

1998

Comarca:

La Garrotxa

Col·lector:

Josep Garcia i Miràngels

Tipus formal:

Cançó estròfica

Tipus/funció:

Cançó estrofica sense una destinació concreta

Temàtica o paraules clau:

																Amorosa,								
														Filla,								
														Galanteig,								
														La Pobla i 								
									Mare
				
		

El poble que canta mai no mor · Del monestir a la Pobla

Església Parroquial de Santa Maria de Riudaura (2006). Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Miquela Julià i Solà, de Ca la Miquela - Josep Garcia (2016). Arxiu del GRFG.

Maria Julià i Sola (1930-2012), la molinera de Can Pitansa de Riudaura. Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Les germanes Vilarrasa i Noguer van aprendre molt repertori de les cançons que cantava la Miquela Julià (1934-2015), especialment Nadales - Josep Maria Melció, Mel (2006). Arxiu del GRFG.

Del monestir a la Pobla
bé ho tinc jo ben pamat.
Jo no ho dic en mentida
bé ho dic en veritat.

-Mare, la meva mare
de mi ningú en fa cas.
-Filla, la meva filla,
vindrà que ja en faran.

Te’n compraré faldilles,
també un davantal blanc.
Ja veuràs com hi cauen
els ocellets al ram.

No n’he trobada cap
que m’agradés com tu.
Si no m’hi arreparo
no en tracto(c) amb ningú.

-I quan ne festejava
n’era un ric pagès
i ara que en sóc casada
me’n dius que no en tinc res.

Me’n sento a la taula,
no en tinc res per menjar.
Adéu, Maria Anneta
que m’has ben enganyat.

-Mare, la meva mare
de mi ningú en fa cas.
-Filla, la meva filla,
vindrà que ja en faran.

Descarrega