Les corrandes són corrandes
les corrandes són cançons;
val més una noia d'Arles
que quatre de Cambordon1 .
Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir,
dos fadrins amb una nina
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga és prou valenta
els pardals si sostindran,
si la nina és carinyosa
els fadrins s'hi avindran.
Aquella caputxeta fina
que la’n fa voltejar el vent
la minyona que l'en porta
m'ha robat l'enteniment.
Si voleu ballar corrandes
aneu-hi a la Mà del Forn
que les ballen a les enfosques
i amb el contier del forn.
Les noies de Rocapruna2
totes van a pixar al riu
i les de Beget es queixen
que l'aiga es torna lleixiu.
Les noies de La Manera
són poques i ballen bé,
tenen la panxa arrugada
cum la manxa del ferrer.
A la Vall del Bac se'n conta
i a la Vall del Bac se'n diu
i que el més galant jove
n'és l'hereu de Llongarriu.
Avui son vist una cosa,
no la'n ‘via vista mai:
el rector porta l'aubarda
i el vicari va a cavall.
Un dia jo en passejava
per les serres de Monars.
Vaig sentir una veu que em deia:
-Les banyes tu les duràs!
Una vella tinc a casa
que no en pot menjar fideus
perquè té una berruga al ventre
cum el campanar de Reus.
De corrandes n'hem cantades,
n'hem cantades més de mil.
Jo les porto a la butxaca
estacades amb un fil.
1 Camprodon
2 Rocabruna
