Cap a casa ens a n’anem,
pel camí més dret que hi ha.
Sense rodar per la plaça,
primer a casa que a jugar.
Quan arribarem a casa,
que ja ens deuen esperar,
en el pare i a la mare
els hi besarem la mà.
Tots els germanets que tinguis
dona’ls-hi sempre la mà
i procura, tant com puguis,
que ningú els faci plorar.
No hem sabut trobar raó d’aquesta cançó, amb cert caràcter moralista, que les cantadores havien après de petites a l’escola. Són tres estrofes de versos heptasíl·labs que rimen en assonant.
I, si bé el text semblaria relativament modern, la melodia ens apunta a un substrat antic: una gamma melòdica coincident amb el Mode gregorià de Sol (Tetrardus) i que es mou en un àmbit melòdic de 5ª. Pel que fa a l’organització rítmica, l’hem transcrit en una combinació de ritmes binari i ternari simples.
Aquesta mateixa variant la vam publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm.23, pàg.168).
