N’era una barca de blau pintada,
Anna Maria porta per nom.
Es fia en ella i al mar la llença
un galant jove que es diu Anton.
La platja l’espera, la pretensiosa,
una donzella d’ulls com el cel;
n’és del bon jove promesa aimada,
casar-se prompte i amb a l’hereu.
I l’Anton amb tristesa i dolor
va dient, tot guiant el timó:
—Corre barca,
corre barca que m’esperen
llavis rojos
que per mi n’estan pregant.
Corre barca,
que és molt bona la pesquera.
Corre barqueta estimada
que ella m’ho sabrà alegrar.
La nit és fosca i el tro ressona,
del mar les ones semblen gegants.
Els llamps il·luminen tota la platja
i aquí se’n veuen els xics i grans.
Totes les barques a la platja es troben,
ai, quantes d’elles no en tornaran.
I la tempesta segueix furiosa,
ai, quantes mares no ploraran.
I l’Anton amb tristesa i dolor
va dient un desvari feroç:
—Corre barca,
corre barca que m’esperen
llavis rojos
que se me n’hi pansiran.
Corre barca,
que si les ones te vencen,
salva’m la meva vida
i la que jo estimo tant.
Verge del Carme, nostra patrona,
una noia en plora per pietat.
Totes les barques a la platja es troben,
sols n’hi ha una que no ha tornat.
Sols unes fustes de blau pintades,
en elles guarda l’únic record.
Les ones mansen i a l’Anton llencen;
oh, gràcies Verge que no n’és mort.
I l’Anton amb tristesa i dolor
va dient, amb desvari febrós:
—Corre barca,
corre barca que m’esperen.
Llavis rojos
sols voldria avui besar.
Corre barca,
que en soc jove i en vull viure.
Salva’m la meva vida
i la que jo estimo tant.
Cançó estròfica llarga amb flaire de cuplet. En desconeixem l’autoria, tant del text com de la música.
El nostre text està format per sis estrofes de quatre versos variables, a més de l’estrofa que es repeteix a la manera de tornada tres vegades, si bé amb alguns canvis textuals a cada ocasió. Amb algunes irregularitats, rimen els versos primer i tercer, o segon i quart.
Pel que fa a la música, està organitzada majoritàriament en un ritme binari simple, si bé a la tornada alterna amb els ritmes binari i ternari compost. I pel que fa a l’organització melòdica, es tracta d’una melodia en tonalitat menor que evoluciona en un àmbit de novena. Consta de dos temes musicals, la melodia estròfica i la tornada.
Aquesta variant interpretada per les germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 31, pàg. 204)
