Prop d’una costa llevantina,
allà a les terres de l’Empordà,
si n’hi ha una petita masia
allà a la voreta del mar.
On hi viuen les orenetes,
manyagoies als seus fillets;
donen exemple de ternura,
com s’estimen els aucellets.
A la vora del mar tot és amor;
a dintre la masia tot són plors i grans dolors.
D’una hermosa pubilleta
que vol fugir per sempre.
Sos vellets desconsolats
de testa nevada
contemplant el mantell de la mar.
N’era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure vol ser
com els aucells.
Quasi despuntava l’alba
d’un dia d’abril,
despuntava l’alba.
Era quan les orenetes
fugien del niu;
una donzelleta
que del seu niu fugia per a sempre.
Per a sempre més,
per a sempre més,
per a sempre més!
Tu desitges a ser lliure,
tu lliure seràs,
com les orenetes.
Però del niu dels teus pares
te’n recordaràs,
igualment com elles.
Filla esgarriada,
filla pròdiga.
Tra-la-ra-la-là,
tra-la-ra-la-là,
tra-la-rà la-là.
Camí de la masia és una sardana de Josep Vicens i Juli (1870-1956), l’avi Xaxu; compositor sobretot de sardanes, molt popular a la primera meitat del segle XX, i autor de peces tan conegudes com: Bona festa, Carícies, Cançó alegre, Cants de joventut, El cant del batre, Cançons que tornen, Cançó de la pastora, La roca del cargol, Les noies de la costa, Rondalles i cançons... Sembla que va arribar a composar al voltant de mig miler de sardanes, de les quals se’n conserven aproximadament la meitat.
Pel que fa a la sardana Camí de la masia —una peça amb recorregut, també, com a sardana instrumental per ballar—, segons l’historiador, investigador i divulgador de l’obra de l’avi Xaxu, Jordi Gallegos, «la versió de cobla fou escrita i estrenada l'any 1920, encara que, segons les referències d'hemeroteca, es documenta per primera vegada que fou interpretada per la cobla La Principal de l'Escala a la plaça de la Constitució (actual plaça de l'Ajuntament), en l'audició de la tarda del diumenge 5 de juny de 1921. De la versió coral se’n desconeix la data, tot i que deuria ser poc temps després. Va ser estrenada per la Coral la Barretina de Malgrat de Mar, dirigida per Josep Vicens Mornau (1895-1987), fill del Xaxu».
El text és del malgratenc Lluís Garriga i Viader (1909-1984), principal lletrista de les obres corals del Xaxu. Ens informava també Jordi Gallegos que, a l’Escala, aquesta sardana coral també és coneguda amb el nom de Les orenetes. El títol de Camí de la masia sembla que faria referència «al camí que menava a una masia de l’Arbre Sec, veïnat del municipi de Ventalló, proper a l’Escala».
Aquesta variant interpretada per les germanes Rovira i Casademont mostra petites variacions textuals i musicals respecte l’obra original pròpies de la tradició oral. La trobem publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 34, pàg. 216).
