Es tracta d’una de les moltes formuletes o cantarelles per fer cagar el tió de Nadal. Sens dubte que es tracta d’una de les celebracions nadalenques més habituals a moltes llars del país (malgrat el Pare Noel), especialment quan hi ha mainada a la casa. Habitualment es celebra a la nit de Nadal -abans o després de sopar-, o bé al migdia del mateix dia de Nadal.
Originalment era un tronc d’un arbre que s’havia portat del bosc, si bé actualment a moltes llars hi podem trobar una versió més sofisticada amb un petit tronc de cara riallera i barretina, adquirit als basars xinesos; o, en el millor del casos, a les moltes fires nadalenques que es celebren els dies previs al Nadal.
Una dies abans de Nadal, el tió apareix per casa i se l’alimenta amb mandarines, taronges, galetes, llet.., per tal que cagui més i millor. A més, són dies per recordar als més menuts que si el seu comportament no és bo el tió no els cagarà res, o bé els cagarà carbó.
Com que es canta picant amb el bastó al tronc, és habitual que a la part final de la cantarella, la melodia es combina el crit o l’exclamació, per tal de donar més èmfasi al ritual de la cagada del tió. Un altre aspecte important del ritual és quan els infants deixen l’estança on hi ha en tió i -en les famílies de tradició cristiana-, és el moment de resar el Parenostre, per tal de fer més fructífera la cagada. I, finalment, acaba el ritual alçant la manta i gaudint petits i grans de la cagada del tió.
Contra el que molta gent creu, Ramon Violant i Simorra (El llibre de Nadal, 1948: 147), ja ens puntualitzava que els rituals vinculats al foc i al tronc de Nadal no són exclusius de Catalunya; sinó que podem trobar diferents rituals a les comarques pirinenques de l’Aragó (tronca de Navidad, tizón de Navidad) i Euskal Herria (Olentzero, baztarreco)..., així com a Occtitània, Bretanya, Anglaterra o Alemanya, per posar alguns exemples. De fet, els orígens del tió remunten en els antics rituals del foc en el solstici d’hivern, també vinculats al canvi de cicle de la natura i a la fertilitat.
De cantarelles per fer cagar el tió en podem trobar múltiples i diverses, si bé totes elles amb unes característiques comunes. A l’arxiu audiovisual Càntut hi ha una vintena de variants procedents d’arreu de les comarques gironines, entre les quals dues de la comarca de la Garrotxa: Les Planes d’Hostoles i Les Preses. Precisament aquesta darrera va ser un enregistrament d’Albert Massip (Càntut) i Pep Garcia (Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa) a la cantadora Dolors Reixach i Serrat, de Les Preses (CTG-F.1097.2023). A l’apartat de Referències hem inclòs un parell de variants interessants pel seu text. Destaquem l’enregistrament d’Albert Massip de l’any 2024 (Càntut núm. 2339) a la cantadora Empar Barba (Banyoles, 1954):
Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons,
d’avellanes i pinyons,
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo(t) al llit;
caga força
i tot seguit!
Pel que fa a la nostra variant del Caga tió, està cantada per un grup de nens i nenes de Riudaura (CTG-F.0849.2006). Es tracta d’una cantarella breu, de tan sols de sis versos. Pel que fa a la música l’hem transcrit en un ritme binari simple i es desenvolupa en un àmbit reduït de 4ª.
Els infants cantadors van ser: Laura Marull (Riudaura, 2001); Berta Carrillo (Riudaura, 2000); Júlia Morell (Riudaura, 2001); Berta Roca (Riudaura, 2000); Marc Jordà (Riudaura, 2000); Judit Colomer (Riudaura, 2001); Sergi Comerma (Riudaura, 2001) i Aida Font (Riudaura, 2001).
La podem trobar publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg.117).
