On està la Blancaflor? Sota d’una mata de menta
que en brodava un mocador per la filla de la reina,
per la filla de la reina.
El mocador n’era d’or; ella l’en brodava amb seda;
quan la seda li’n faltà, l’en broda amb els seus cabells.
Quan la seda li’n faltà, l’en broda amb els seus cabells,
que dels seus cabells amb l’or no hi havia diferència.
Gira els ulls envers la mar, veu venir la mar bonança1,
veu venir un mariner que a ella son marit li sembla.
—Mariner, bon mariner, Déu vos do la mar bonança.
No n’heu pas vist mai passar mon marit a dintre França?
—No el conec ni sé qui és, ni tampoc sé com se llama.
—Si se llama Don Joan, servidor del rei de França.
—Ja el conec i sé qui és, i paraula me’n recomana.
M’ha dit que us busqueu espòs que ell esposa s’ha buscada.
—Malhaja qui empresa l’ha, malhaja qui li ha dada;
set anys en som esperat com a dona ben casada.
Altres set l’esperaré com a viudeta enviudada.
Si al cap els set anys no ve, per monja en seré posada.
Del convent de Sant Lluís, o bé el de Santa Clara,
o en el convent de Jesús per estar més retirada.
—No us en feu mongeta, no, no us en feu mongeta, encara,
que el galant que vós aimeu aquí l’en teniu vós ara.
1«mar bonança»: mar quieta, tranquil·la.
Cançó llarga narrativa en forma de balada. En aquesta variant presenta vint-i-dos versos de dos hemistiquis heptasíl·labs amb rimes assonants i consonants. En els versos parells es repeteix el darrer hemistiqui, a la manera de refrany .
Pel que fa a la música, presenta un àmbit melòdic de 5ª i s’apropa molt al substrat dels modes gregorians, concretament al Mode de Re, Protus (Mode I, Autèntic), si bé l’alteració de la sensible (VII) ens acosta també a la modalitat menor.
De Blancaflor en va sorgir el drama líric en un acte, amb música d'Enric Granados (1867-1916) sobre un text d'Adrià Gual (1872-1943) de 1897, estrenat el 30 de gener de 1899 al Teatre Líric de Barcelona. Per la seva banda, el mestre gironí Francesc Civil en va realitzar una harmonització a quatre veus iguals (Boileau, núm. 1802), dins la col·lecció «Cançons populars catalanes per a Orfeons». Maria del Mar Bonet la va incloure a Cançons de Festa (Ariola, 1976), un àlbum dedicat íntegrament a cançons populars mallorquines. Més recentment, la formació Randellaires en va enregistrar una versió del Ripollès en el seu àlbum Entemarrats (2013).
Aquesta mateixa variant la podem trobar publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 9, pàg.102).
