Arri, arri, tatanet

Cançó-joc de falda que l’adult canta amb l’infant assegut encarat damunt les cames, agafant-lo de les mans i seguint la pulsació de la cançó tot simulant el galop d’un cavall. Quan la cantarella o formuleta pronuncia el nom de l’infant, l’adult el tira suaument enrere. La cançó es pot repetir les vegades que el nen o nena vulguin i també es pot cantar a diferents velocitats.

Josep Crivillé a l’àlbum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Cançons d’infantesa, la qualifica com a Joc de falda dins l’apartat de les moixaines infantils, enteses com a “breus formuletes que l’adult adreça a l’infant (...). Aquelles mínimes entonacions melòdiques en què el gest marca el ritme, l’accentuació i la intensitat sonora de la veu. Tenen un caire eminentment lúdic i n’hi ha una varietat immensa” (Crivillé,1998).

N’hem localitzat nombroses variants amb íncipits tan diversos com: Arri, arri, burriquet; Arri, arri bon burret; Arri, arri, cavallet; Arri, arri, tatanet... També sovint trobem diferències en el text  del segon vers, anirem a Sant Benet / cap a Ceret / Massanet, Com també en el tercer vers: comprarem un formatget / panellet / tortellet...

La variant més antiga publicada que hem pogut localitzar, l’hem trobat al recull de recull de cançons i cantarelles infantils de Francesc de Sales Maspons i Labrós: Jochs de la infància (1874). De les dues variants publicades per Maspons en destaquem aquesta:

Arri ruquet,
a la fira, a la fira.
Arri ruquet,
a la fira de Poblet.
A dinar, a sopar,
a la fira, a la fira.
A dinar, a sopar,
a la fira hem d' arribar.

Al Folklore de Catalunya (1951), de Joan Amades, hi podem trobar altres dues variants, la primera de les quals molt semblant a la nostra; si bé la segona molt més llarga i amb un text més creatiu, on hi apareixen diferents topònims que rimen amb l’adjectiu atribuït al cavall:

Arri, arri, cavallet,
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavallet
de la serra de Mollet.
Arri, arri, cavall blanc
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall blanc
de la serra de Montblanc.
Arri, arri, cavall roig
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall roig
de la serra de Montroig.
Arri, arri, cavall negre
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall negre
de la serra de Montnegre.

També a Folklore del Lluçanès, de Josep Vilarmau (1900-1947), editat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona l’any 1997, hi podem llegir:

 Arri, arri, cavallet
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per al nen no n’hi haurà.

Finalment a l’arxiu audiovisual Càntut (cantut.cat) hi ha nombroses variants de diverses poblacions de les comarques gironines: Arbúcies, Agullana, Banyoles, Boadella i les Escaules, Borrassà, Cassà de la Selva, Girona, La Cellera de Ter, Viladesens, Vilallonga de Ter,  Les Preses...; precisament aquesta darrera de Les Preses va ser un enregistrament conjunt d’Albert Massip (Càntut, núm. 2347) i Pep Garcia (CTG-F.1080. 2023) al gener de 2023.

Pel que fa al nostre recull Cançons i tonades de la Garrotxa en trobem també altres variants procedents de Sant Esteve d’en Bas (CTG-F.0018. 1992) i Riudaura (CTG-F.0780. 2005). Aquesta variant (CTG-F.0833.2005), ens la van cantar, les germanes Anna Vilarrasa i Nogué (Riudaura, 1986) i la Marta Vilarrasa i Nogué (Riudaura, 1988) i la podem trobar publicada al recull D'aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 49).