Sardana curta núm. 4 / Aquests de la capa negra

Pere Sala i Soler, Peret Blanc de Beget (1917-1993). Es tracta, sens dubte del músic de tradició oral més representatiu de la nostra comarca i un dels més coneguts, estimats i divulgats d’arreu dels Països Catalans.

La Sardana curta núm. 4 / Aquests de la capa negra (8 x 16), és una peça que en Pere Sala va aprendre del seu pare, el també violinista de tradició oral, Agustí Sala i Expósito, de Can Blanc de Beget. Es tracta d’una melodia molt popular a Beget que vam poder enregistrar de la veu d’en Joan Bosch, Surracans, i també del mateix Peret Blanc, amb un text farcit de crítiques i referències anticlericals i al bàndol dels Carlins. I és que les guerres dels carlins van propiciar nombroses cançons referides als dos bàndols:

Aquests de la capa negra
que ens ensenyen la moral,
més valdria que ensenyessin
la llei del bon federal.

Aquí baix a aquesta plana
hi ha un arbre ben plantat,
i a cada cap de fulla
n’hi ha un carlí penjat.

Si n’hi ha algun que digui
mal de la llibertat,
agafeu-lo i tireu-li
quatre bales al cap.

A continuació adjuntem un fragment del capítol “Recerca del Cançoner a Beget: Peret Blanc violinista i cantador de Beget”, escrit a quatre mans per Josep Garcia i Albert Massip i publicat l’any 2021 a l’àlbum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana:  Beget - Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller (1965-66):

«La funció de la seva música era fer ballar; i ho feia amb un so intens i expressiu. La seva particular interpretació i la vitalitat sorgia sobretot d’un característic moviment de l’arquet  lliure i espontani, sovint amb cops d’arc contraris als acadèmics, ja que marcava sovint el temps fort cap amunt. Amb una bona afinació, era capaç d’acompanyar altres músics i adaptar-se a diverses tonalitats, si bé habitualment les tonalitats de Sol M i Re M eren les més utilitzades.

Del centenar llarg de fonogrames enregistrats pels diversos col·lectors de la seva música, observem des del repertori antic procedent del pare i l’avi (sardanes curtes, altres danses populars, xotis…); passant pels pericons, tangos, pasdobles i valsos apresos de músics propers; i també de les orquestres que tocaven a Beget. Però també feia sonar temes de moda amb els recursos que tenia a l’abast: la ràdio, la televisió... De fet, al llarg de la seva vida sempre va anar incorporant nou repertori, tan el procedent de músics coetanis (Fonso de Lliurona, Salvi d’Oix, Pere Fosas, Enric de la Badosa...), com dels més joves (Amadeu Rosell, Jordi Roura, Tururut Bonaigua...).

(...) Qui primer es va acostar a en Peret Blanc per conèixer-lo, aprendre i estudiar-lo van ser els membres del Tercet treset – Jordi Roura, Enric Badal, Eduard Casals, Poldo Gonzàlez i Laura Pérez- que l’any 1979  el van visitar. La coneixença i amistat entre en Peret Blanc amb els músics barcelonins va facilitar que l’any 1980, al menjador de casa seva, Jordi Roura i Ricard Casals enregistressin bona part del seu repertori que es publicaria, en part,  anys més tard en un triple CD editat l’any 1999 pel Festival Tradicionàrius, on, a més de les peces interpretades pel propi Blanc, una trentena de formacions musicals d’arreu dels Països Catalans van enregistrar una peça del repertori del violinista de Beget; un àlbum coordinat per Jordi Roura i Francesc Tomàs, Panxito.

Precisament els mateixos Roura i Panxito, l’any 1992, des del Centre de Recursos i Documentació de Folklore - Vila de Gràcia van publicar el primer estudi sobre la música del violinista de Beget: Repertori de violí. Peret Blanc. Els autors hi transcriuen 18 peces representatives del repertori, inclòs el característic introit de sardana a ritme lliure. A les pàgines inicials: Presentació del personatge, Entrevistes i Repertori de violí tradicional. En aquest darrer apartat, Francesc Tomàs, Panxito, aporta un interessant anàlisi de les característiques tècniques i  interpretatives del violinista de tradició oral.

Amadeu Rosell (Manresa,1952) és de ben segur un dels músics que més actuacions va compartir amb el violinista begetí. Quan al 1979 en Peret  es va integrar a la formació de Rosell -Tururut Bonaigua-, ja feia temps que tocaven plegats, ja que Rosell vivia a Les Arçoles, de Rocabruna. Fruit d’aquest treball conjunt i com a tribut d’homenatge, l’any 2012 Rosell va publicar Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tonades de violí i cançons, on transcriu 25 melodies de violí, 4 cançons que cantava habitualment i altres 10 cançons de Beget. Inclou també un CD amb interpretacions del violinista amb acompanyaments musicals posteriors dels Tururut Bonaigua.

Artur Blasco és també autor d’un documental d’uns 50 minuts de durada amb material vídeo-gràfic enregistrat a la tardor de 1990 a Can Blanc i que va sortir a la llum l’any 2012: Peret Blanc. El violinista de Beget.

Des de Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG) a Camprodon, a casa la seva filla Miquela, Josep Garcia va enregistrar 22 peces instrumentals els dies 4 i 5 d’agost de 1992 (CTG-F.0089.1992 / CTG-F.0110.1992). A més, la professora olotina Carme Monells, al mateix any 1992, va cedir al nostre treball de recerca altres 15 peces instrumentals enregistrades l’any 1989 per la família del violinista begetí (CTG-F.0074.1992 / CTG-F.0088.1992).

L’any 2017, en motiu del centenari del seu naixement, els festivals Càntut i Ésdansa varen promoure una exposició de caràcter itinerant, realitzada per Albert Massip i Josep Garcia.

També a l’arxiu àudio-visual cantut.cat localitzem 15 fonogrames del violinista de Beget, cedits per en Josep Maria Renart, fill d’un cosí de l’acordionista Alfons Faig, Fonso de Lliurona (1905-1996). Els enregistraments varen ser realitzats als anys vuitanta del segle passat pel músic Manel Sentís, Manelic de Pera.

Per la identificació del personatge  amb Beget i, per extensió, l’Alta Garrotxa; per l’element nostàlgic i iconogràfic que avui encara representa; pel seu repertori; per les seves interpretacions; per haver tocat amb gran quantitat de músics, amb tot el que va comportar d’intercanvi de repertoris; per la influència que va exercir a les noves generacions; i, sobretot,  per la generositat que va mostrar amb tots ells... Potser només amb alguna d’aquestes qualitats ja quedarien prou justificats els nombrosos homenatges i projectes de divulgació del seu llegat musical».