Oh, cel blau cel estrellat
de què quan de nit te miro
sense adonar-me sospiro
esplaiant el condolor.
És tal volta perquè tapa
com cortina desplegada
de la nostra pàtria aimada
lo vivíssim resplendor.
Nostra pàtria està en la Glòria,
on veurem a Déu sens vel;
trepitjant del món l’escòria
volarem tots cap al cel.
És un fragment de tres estrofes la cançó religiosa, Al cel blau. El text és de Lluís Maria De Valls amb música del mestre Lluís Millet. La seva versió original completa consta de nou estrofes i està publicada a la primera sèrie de Cants espirituals per a ús del poble (1915).
Lluís Maria De Valls i Riera (1856-1922), gran seguidor de la lírica religiosa verdagueriana, era capellà i poeta. Va ser membre de l’Oratori de Sant Felip Neri, professor del Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra poètica més coneguda és precisament Cants espirituals pera ús del poble, 21 cants religiosos musicats pel mestre Millet.
Lluís Millet i Pagès (1867-1941), amb Amadeu Vives i Aureli Capmany, van fundar l'Orfeó Català, on en va ser el director fins a la seva mort. Destaca la seva producció de música religiosa, goigs, harmonització de melodies populars i unes poques composicions originals entre les quals El cant de la senyera (1896), a partir del poema de Joan Maragall. En els seus textos donava mostra de la seva estètica, tan influenciada per la Renaixença i el Modernisme, marcada per unes fortes conviccions patriòtiques i religioses. En destaquem El cant popular religiós (1912), De la cançó popular catalana (1917) i els seus articles a la Revista Musical Catalana. El seus textos més representatius estan recopilats al volum Pel nostre ideal (1917).
Com va escriure el professor Josep Crivillé (1947-2012), a la Revista de Musicología (2004), referint-se a la música del mestre Millet a les dues sèries de Cants espirituals pera ús del poble: «Les seves aportacions com a compositor van tenir gran popularitat i algunes van merèixer un lloc en el saber tradicional del poble pel qual foren creades (...) i mostren, així mateix, la seva alta valoració i coneixement del cant gregorià i la música tradicional».
Com ja apuntàvem a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (2006), aquesta cançó la ubiquem en contextos religiosos diversos, si bé especialment a la celebració de la missa del diumenge, «com també en la majoria de dates assenyalades per la comunitat com ara Sant Sebastià, El Ram, Pasqua Florida o de Resurrecció, Festa del Roser, Sant Joan, Festa Major, Puríssima, Nadal… Les cançons pròpies de l’assemblea de fidels són diverses i algunes també s’interpretaven en les processons».
A l’arxiu audiovisual Càntut localitzem tres variants, una de les quals de la Garrotxa (núm.405). Es tracta de dues estrofes interpretades per la Teresa Verdaguer i Juvanteny (1925-2023), de Sant Feliu de Pallerols, originària de Ca n’Iglèsies de Sant Esteve d’en Bas. És una gravació realitzada pel seu net, el músic Carles Cors de La Cellera de Ter (2014). La segona variant localitzada al Càntut (núm.583) és de la Maria Carme Roura i Roca (Barcelona, 1935) d’Anglès (La Selva), una gravació de Magda Martí (2013), amb les tres mateixes estrofes d’aquesta nostra variant de Riudaura. I la darrera (núm. 539) les dues estrofes cantades per Lluïsa Martí i Gich (Palafrugell,1931) en un enregistrament de Maria Bruguera i Martí (2021).
Aquesta variant de cançó Al cel blau ens la va cantar, l’any 1995, la Maria Colomer i Palau (1923-2007), coneguda al poble com la Maria Mantena, per la seva casa de procedència -Can Mantè- i està publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 209).
