Adeu-siau Maria,
Mare del bell amor,
si jo me’n vaig Senyora
aquí us deixo el meu cor.
Per sempre, nit i dia,
els vostres fills guardau.
Oh, dolça Mare mia,
Maria adeu-siau.
Es tracta d’un breu Cant a la Mare de Déu, del que no n’hem sabut trobar l’autoria, format per dues estrofes de quatre versos hexasil·làbics amb rimes alternades.
Aquesta variant ens la van cantar, l’any 2005 a Riudaura, la Maria Colomer (1923-2007), de Can Manté, i en Josep Estartús (n.1945), de Cal Barber; ells l’havien interpretat habitualment al Cor Parroquial, sobretot en el context de celebració de la missa.
Artur Blasco va recollir-ne una variant l’any 2000, amb text similar i la mateixa melodia a Maria Àngels Prat, de 45 anys, de Saldes (Berguedà). La cançó està publicada al segon volum de la seva col·lecció de cançons del Pirineu: A peu pels camins del Cançoner.
També al bloc Goigs i devocions populars hi podem trobar una entrada amb aquesta mateixa cançó, amb la inclusió d’una estrofa del poema Adéu a Montserrat de Jacint Verdaguer, que en alguns casos ha completat aquestes dues estrofes originals:
Sortint de vostra ermita,
un do us demanaré,
torneu-me la visita
l’instant que em moriré.
Estrella que al Cel guia,
guieu-m’hi Vós si us plau.
Adeu-siau, Maria;
Maria, adeu-siau.
Al mateix bloc, hi podem escoltar un enregistrament de Joan Vergés, amb text similar i música idèntica a la nostra.
Aquesta mateixa variant riudaurenca, cantada per Josep Estartús i Maria Colomer està publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg.210).
