Rient vaig arribar-hi / Adeu a Montserrat

Aquesta cançó prové del fragment inicial del poema Adéu a Montserrat, un dels molts poemes que Jacint Verdaguer (1845-1902) va dedicar a la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d’un text estructurat a la manera d’uns goigs, amb estrofes de set versos hexasil·làbics, més dels dos versos de la tornada. Aquests goigs, com tants d’altres que va escriure Verdaguer, fins i tot abans de ser editats es distribuïen individualment en làmines i això va contribuir a la seva divulgació.

Adéu a Montserrat ha estat objecte de nombroses versions musicals, com a mínim de tres compositors diferents: Lluís Ginestà, Joan Vergés Porter i la que aquí ens ocupa de Julià Vilaseca i Esteve (1850-1929), autor conegut sobretot per la seva Missa Coral Pius X i del qual es conserven obres seves al Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.

A Riudaura la cançó es coneix sobretot amb el nom de l’íncipit, el primer vers: Rient vaig arribar-hi, i també pel primer vers de la tornada: Adeu-siau, Maria. Ens la va cantar la Maria Colomer i Palau (1923-2007) de Can Mantè: CTG 0753 (19.02.2005). La cantadora l’havia interpretat habitualment en el del Cor Parroquial en el context de diversos actes religiosos, sobretot en la missa.

Artur Blasco va recollir-ne una variant de cinc estrofes l’any 2000, amb el títol: Adeu-siau, Maria. La cantadora va ser la Montserrat Casanoves, de 56 anys, de Cal Sant, d’Alès. La cançó està publicada al segon volum de la seva col·lecció de cançons del Pirineu: A peu pels camins del Cançoner.

També al bloc Goigs i devocions populars hi podem trobar el text complet del poema de Verdaguer, així com diverses edicions de làmines del text.

Aquesta mateixa variant cantada per la Maria Colomer està publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 212).