I a Gironella, una vila tan bella,
n’hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si ells ho volen, jo m’hi consolo;
desitjaria poguer-m’hi casar.
Jo en vaig i vinc
de la vora, vora de l’aigua,
jo en vaig i vinc
de la vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l’amor me’n teniu.
Quatre vegades jo l’he demanada,
quatre vegades me n’ha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses;
Déu li conservi bona llavor.
Jo en vaig i vinc
de la vora de l’aigua,
jo en vaig i vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l’amor me’n teniu.
Quatre vegades la n’he demanada,
quatre vegades me n’ha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses;
Déu li conservi la bona llavor.
Cançó de temàtica amorosa que en aquesta variant olotina està formada per dues estrofes amb tornada. Cal dir que la major part de variants que hem pogut localitzar mostren la mateixa música, si bé amb alguns matisos: ritme ternari mogut, melodia d’àmbit de 5è i dos temes musicals corresponents a l’estrofa i la tornada. Pel que fa al títol, els més habituals són: A Gironella, Roseta de Gironella o Roseta d’Olivella.
La referència més antiga que hem pogut localitzar és del 1874, al quart volum de Cançons de la Terra, de Francesc Pelagi Briz (1839-1889). En aquest cas, no presenta tornada i en destaquem el text de les tres estrofes (2ª, 3ª i 4ª) que no apareixen a cap de les variants garrotxines:
I una roseta teniu a la cara;
una en la cara i una altra en lo front,
que per a mi són dues estrelles
que m’il·luminen fins a la fi del món.
Quan me la miro voltada de roses
que se 'n passeja per eixos carrers;
no fos estada tan boja ta mare,
fores casada i encara no ho ets.
A Sant Andreu a la plaça hi ha balles,
gentil Roseta divertim-nos bé;
potser serà l'última vegada,
gentil Roseta que amb tu ballaré.
En el Cançoner del Calic (1913) -recull de cançons de Mn. Joan Serra i Vilaró (1879-1969) al cantador de Bagà (El Berguedà), Joan Prat Molins, Calic (1837-1918)-, apareix titulada Roseta de Gironella. En aquest cas, amb la mateixa música de la nostra variant. Destaquem també el text d’algunes estrofes prou interessants:
La vostra cara és una primavera,
un jardí n'era de totes les flors.
De les donzelles sou la més bella:
no hi ha altra estrella com semblant a vós.
Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,
pits i mamelles, me' n tenen lligat;
les vostres trenes ne són cadenes
que me n'arrastren sense pietat.
El mestre Joan Tomàs, en la seva missió de recerca núm. 19 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1926) a la Casa de la Caritat de Barcelona, va recollir-la amb el títol de Ball Cerdà, al cantador originari de Sant Julià de Cerdanyola (El Berguedà): Josep Casals i Cirera, l’hereu Mill. Està publicada a Materials XIX, entre una selecció de les 218 cançons que va interpretar aquest prolífic cantador. Curiosament podem comprovar que posteriorment Joan Amades va publicar a Folklore de Catalunya (1951) i al Costumari Català III (1953) una variant titulada Roseta de Gironella que també atribueix al mateix informant del mestre Tomàs: Joan Casals, l’hereu Mill; si bé amb un altre text i lleugeres variacions musicals. Ignorem si es tracta d’un error, o d’una reconstrucció del propi Amades a partir de les variants recollides per altres col·lectors com Briz, Serra Vilaró o el mateix Joan Tomàs. Tan Serra Vilaró, com Tomàs i Amades relacionen aquesta melodia com a una música emprada també per ballar el Ball Cerdà en algunes comarques de muntanya on sovint prenia el nom de Ball Cerdà eugasser.
Per la seva banda, Liliana Tomàs, estudiosa i divulgadora de l’obra del seu avi Joan Tomàs i Parés (1896-1067), juntament amb membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total van publicar: L’hereu Mill, arxiu vivent de cançons (Garsineu, 2022), amb la totalitat del repertori del cantador Josep Casals i Cirera (1879-1930), a més d’una exhaustiva contextualització dels materials.
A l’arxiu audiovisual Càntut localitzem altres sis variants, procedents de l’Empordà, el Gironès i la Garrotxa. Precisament la variant garrotxina que es va enregistrar circumstancialment a Montagut, és una gravació d’Esteve Albert i Corp (1914-1995) de la dècada dels setanta del segle passat (Càntut, núm.856) al cèlebre pastor i cantador d’origen berguedà, Cinto Solanellas i Solé. Destaquem el fenomen de recreació del text -contrafactum- que es produeix a la part estròfica de la variant procedent de Verges, cantada per Rosa Perpinyà i Sais -germana de la poetessa i escriptora Maria Perpinyà i Sais (1904-1994)- enregistrada a Girona per Àngel Daban, l’any 1978, titulada amb el mateix íncipit: Una minyona petita i bufona (núm.615).
Artur Blasco en va recollir variants a Tuixent, Santa Eugènia i Bagà, publicades al segon volum de la col·lecció: A peu pels camins del cançoner, dedicat a cançons del Berguedà, Alt Urgell i Cerdanya.
Amb el títol de Roseta d’Olivella, va formar part del repertori habitual del Grup de Folk i està enregistrada a l’àlbum Folk-2 (1968). També Joan Manuel Serrat la va incloure al seu àlbum Banda sonora del temps d’un país (1996).
Pel que fa al nostre treball de recerca Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG) trobem altres tres variants, a més de la que aquí ens ocupa, totes elles amb el títol: A Gironella. La primera, interpretada a Olot, l’any 1993, per la Conxita Sanglas, la campanera de les Fonts, a la Residència Geriàtrica La Caritat -CTG. 0172 (12.08.1993)-. Les altres dues provenen de Riudaura (1995): l’una, interpretada a duet per la Maria Julià (1930-2012) i la Maria Galobardes (n.1935) i l’altra, cantada per la Maria Colomer i Palau (1923-2007) i que vam publicar a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 177).
