A ca l'avi han mort el porc

Es tracta d’una cançó vinculada a les matances de porc i al món sonor infantil, si bé la seva funcionalitat pot ser diversa i indeterminada. La mestra i pedagoga Montserrat Busqué (1943-2008) en el cèlebre recull de cançons tradicionals catalanes per a nens de 2 a 5 anys, Virolet Sant Pere (1977), va escriure que la cantaven la mainada de l’Anoia i la Garrotxa “tot voltant els carrers fent voltejar un tió encès dels emprats per la foguera de socarrimar el porc. Havia estat costum estès que el dia de la matança (...) hom posés al peu de la porta un tió fumejant com anunci al veïnat que en aquella casa havien mort un porc. La cançó de la mainada complia la mateixa funció. A la Garrotxa, la mainada la cantava portant atxes enceses, aturant-se davant de cada casa”.

Per la seva banda, Josep Crivillé (1947-2012) a Música Tradicional Catalana I – Infants també la relaciona en el món sonor infantil en el context de les matances del porc.

A l’arxiu audiovisual Càntut (núm. 1588) hi podem trobar una variant procedent de Palau-Saverdera (Alt Empordà) vinculada al Carnestoltes:

Carnestoltes ha arribat,
sec i magre, sec i magre;
Carnestoltes ha arribat,
sec i magre i afamat.

De fet, la variant més antiga que hem pogut localitzar és la que ens mostren Francesc Pujol (1878-1945) i Joan Amades (1890-1959) al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors (1936), on presenten un text procedent de Gombrèn (El Ripollès), amb referències a l’antiga dansa de la Tal·lura, amb algunes similituds a la Bolangera. En aquest cas, però, el text dona a la Tal·lura una interpretació de persona:

La Tal·lura ha mort un porc
sec i magre, sec i magre;
la Tal·lura ha mort un porc
sec i magre i cua tort.

També molt semblant a la variant que vam recollir a Beget (CTG - 0154 .1992) a la Rosa Carrera i Vila de Can Jeroni (1945-2018):

I en Tanot n’ha mort un porc
sec i magre, sec i magre;
i en Tanot ha mort un porc
sec i magre i cua tort.

Aquesta nostra variant va ser interpretada per un grup de nens i nenes d’Educació Infantil de l’Escola Lluís Castells de Riudaura, amb la col·laboració de la seva mestra de música, Toia Codina.

En aquest cas, es tracta de tres estrofes de quatre versos heptasil·làbics que cadascuna d’elles compleix les característiques d’una corranda. La vam enregistrar el 10 de gener del 2006 (CTG - F.0846.2006) i està publicada al recull D'aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 65).

Els infants cantadors són: Laura Marull (Riudaura, 2001); Berta Carrillo (Riudaura, 2000); Júlia Morell (Riudaura, 2001); Berta Roca (Riudaura, 2000); Marc Jordà (Riudaura, 2000); Judit Colomer (Riudaura, 2001); Sergi Comerma (Riudaura, 2001) i Aida Font (Riudaura, 2001).